De “El arte de la destrucción” (2005)
BITÀCOLA
Me n’aniré una nit com hui
amb els ulls pertorbats
i el meu nen desconegut
abraçant la seua figura malsana
deixe cucs i llavis blaus
a la cuina
cervell en la sala i menjador
ací l’esquelet preuat
vísceres i pàncreas a la paret
el meu sexe al calaix o memorial
reciclat
a la taula ungles orelles i dits
sang ulls
teixits
obscurs ròssecs d’alegria
amables residus
d’humanitat passatgera.
BITÁCORA
Me iré una noche como hoy
con los ojos perturbados
y mi niño desconocido
abrazando su figura malsana
dejo gusanos y labios azules
en la cocina
cerebro en la sala y comedor
aquí el aquilatado esqueleto
vísceras y páncreas en la pared
mi sexo en la gaveta o reciclado
memorial
en la mesa uñas orejas y dedos
sangre ojos
tejidos
oscuros rezagos de alegría
amables residuos
de humanidad pasajera.
jueves, setiembre 21, 2006
Suscribirse a:
Comentarios de la entrada (Atom)
No hay comentarios.:
Publicar un comentario