jueves, setiembre 21, 2006

CEL SOBRE PARÍS : Poema traducción al Catalán/Español

CEL SOBRE PARÍS

Ja veus,
jo no puc ser l’il·lusionista d’ales esbiaixades
el crist sense nom que estimares als 18
des del Gòlgota a l’Estígia
el Rimbaud que posseires en alguna bruta habitació parisina
sempre amagant-te darrere d’aqueix tratge d’àngel-dimoni
acte perenne que afronta el teu odi
disfressat de dolor
donant vida a l’endevinalla dels teus malsons interminables
( bite succeit al miocardi )
controlant impulsos de mort
digitant des de l’hemisferi esquerre
pensaments
sensacions
conductes
revelant veus que escoltàrem junts
des del cadàver del 93
compartint versos desnonats suïcides
sota del pont vora riu
fins al vell solar dels excesos
al mateix lloc on
em lliuraves senyals de socors
i estimava el teu súcube hàlit nihilista…

ja veus
jo no puc ser l’home alat que arrossegues amb tu
al gèlid divà de morts concorregudes…


CIELO SOBRE PARÍS

Ya ves,
yo no puedo ser el ilusionista de alas sesgadas
el cristo sin nombre que amaste a los 18
desde el Gólgota a la Estigia
el Rimbaud que poseíste en alguna sucia habitación parisina
siempre escondiéndote tras ese traje de ángel-demonio
acto perenne que enrostra tu odio
disfrazado de dolor
dando vida al acertijo de tus interminables pesadillas
( byte sucedido en el miocardio )
controlando impulsos de muerte
digitando desde el hemisferio izquierdo
pensamientos
sensaciones
conductas
revelando voces que oímos juntos
desde el cadáver del 93
compartiendo versos desahuciados suicidas
debajo del puente junto al río
hasta el viejo solar de los excesos
en el mismo lugar donde
me enviabas señales de auxilio
y amaba tu súcubo hálito nihilista…

ya ves
yo no puedo ser el hombre alado que arrastras contigo
al gélido diván de concurridas muertes…

1 comentario:

Anónimo dijo...

desde el cielo de parís a Perú, desde la palabra hasta la emoción.
felicitaciones por tu letra, Heraud.
Vero.